Ventdelpal – 20 i 21 d’octubre

La vida ha tornat a la normalitat a Ventdelpal després del paripé de la setmana passada: la Teresa torna a ser bona boníssima, el Julià torna a estar bo...
La gran estrella d’aquesta setmana és al Paco, que té problemes per complir els deures maritals amb la Rut per culpa de l’estrès que té des que es van fer càrrec del súper. Ell es nega a parlar-ne i la Rut es pensa que ja no li agrada. Com que són molt amigues amb la Marcela, li explica tot, i la Marcela al Ramiro i a la Teresa. El Ramiro aconsella el Paco i la Teresa a la Rut... No sabem com acabarà la cosa.
La Thaïs és una antiga companya de l’Svetlana que ara s’ha rehabilitat i ha deixat les drogues i la prostitució. Treballa al Tramuntana i es fa bastant amiga del Martí; de fet s’agraden i fins i tot és fan un petó. Però un dia apareix pel bar l’antic camell de la Thaïs, que li reclama 3.000 euros per unes drogues que li havia comprat el seu ex, mort de sobredosi. Ella demana un avançament a la Marcela, que només li dóna 200 euros; per tant, després recorre al Martí, que com que està forrat li deixa tota la pasta. Però la Marcela veu com li dóna els diners, i com que és una cotilla va corrents a explicar-li a la Teresa, per allò que el Martí és el seu fill postís i està preocupada.
Mentrestant, la Paula (?) va fent acostaments al Julià per lligar-se’l o que la Raquel es pensi que estan liats. Li explica els seus drames amb el seu fill, que passa d’ella, i un dia que veu que la Cristina els està veient de lluny li fa un petó d’agraïment molt estrany i llarg a la comissura dels llavis perquè aquesta li expliqui a la Raquel, que ja està començant a mosquejar-se.
La relació de la Cristina i l’Enric tampoc no va gaire millor... Ara que la Raquel se n’ha anat a viure amb el Julià, la Cristina li insinua que s’instal•li amb ella al pis, però ell no ho vol (perquè està enamorat de la Isona). A més, no para d’animar-la perquè se’n vagi a fer un curs de 3 mesos a Florència que li han ofert i això no li agrada gaire a la Cristina, que es pensa que no trobarà cap altre noi que l’estimi i accepti la seva malaltia.