Ventdelpal – 3 i 4 de novembre

Aquesta setmana Santa Teresa de Ventdelpal es converteix en l’Angela Lansbury del poble... El que ens faltava. Però anem pam a pam.

Recordeu que a la Cristina li havien donat una beca per anar-se’n 3 mesos a Florència? Doncs el dia que agafa l’avió es mor la tieta de l’Enric (que li havia fet de mare), però ell, perquè ella no es quedi per ell, no li diu res a la Cristina, que se’n va a l’aeroport en la ignorància i en taxi. És que ell no és capaç de portar-la en cotxe vist que està rondant pel poble sense res a fotre?? L’Enric troba consol en la Isona, i estan a punt de liar-se a casa de la Cristina quan entra la mare d’ella, que venia a regar les plantes. De seguida sospita de la situació, sobretot després que la Isona foti un bot i se’n vagi a cuita-corrents, i li clava la bronca a l’Enric. Després a l’Enric li entra un atac de tremolors i es fot una pastilla...

El Jaume fa dies que no es troba bé, ho vomita tot i té cagarrines. Tant ell com la Isabel comencen a preocupar-se i van a veure la Teresa, que li fa unes anàlisi i no li troba res a part d’anèmia. Però això no explica les cagarrines... La Teresa hi continua rumiant i arriba a la conclusió que potser s’ha intoxicat amb alguna cosa; les seves sospites es confirmen quan va a veure el Jaume a l’hort i veu que s’està fotent un bocata al costat d’uns sacs d’arsènic (això es fa servir per a l’agricultura??). Se l’emporta corrents a l’hospital perquè li facin un rentat d’estómac i el salva. A partir d’aquest moment al Jaume li entra molta por, llença totes les substàncies químiques que tenia i sembla que ha decidit fer-se agricultor ecològic!!!

Tota aquesta història de fa que la Teresa comenci a sospitar que la mort de l’Alfons no va ser d’un atac de cor perquè tenia els mateixos símptomes que el Jaume. Va a la consulta del Julià (un cop més sense cap rastre d’un animal) i li fa preguntes sobre quina mena de substàncies poden causar intoxicacions d’aquest tipus. Al final arriba a la conclusió que devia ser una ingesta continuada d’algo tòxic el que li va provocar l’atac de cor i que, per tant, algú el devia enverinar. La Nuri flipa quan li diu...

Al súper hi ha un accident, resulta que es cala foc a la cuina del pis de la Dora perquè s’havia deixat l’olla amb el caldo al foc. Tothom es pensa que ha estat ella, però el del descuit ha estat el Llibert!!! La família decideix que mentre li arreglen la cuina a la Dora se n’anirà a viure amb sa filla a casa del Montràs. Tots dos tenen moltes enganxades, perquè ja sabem que la Dora és una plasta que es fot en tot... Li diu on ha de desar els papers de la granja, li pren el lloc del sofà, el renya tota l’estona i li diu que està malcriant el nen. El pobre Montràs no té més remei que anar a buscar els paletes que li estan fent la cuina a la Dora (que es passen el dia al Tramuntana) per demanar-los a canvi d’una generosa suma de diners que acabin les obres tan aviat com sigui possible.